Les proves físiques de Mossos d'Esquadra: què s'avalua i com arribar a punt

La fase física és eliminatòria i, malauradament, és la que més aspirants desenfoca: hi ha qui clava el temari i la perd per haver començat a córrer massa tard, i hi ha qui està en forma però entrena malament. La bona notícia és que el que s'avalua és estable: velocitat i agilitat, força i resistència. El que canvia en cada convocatòria són les proves concretes i les marques mínimes.

Com entrenar cada dimensió

Velocitat i agilitat. Treballa sèries curtes amb descansos complets (per exemple, 6-8 repeticions de 40-60 metres al màxim), tècnica de carrera i circuits de conus per a canvis de direcció. És la dimensió més tècnica: la millora entre una sessió i l'altra ve de la coordinació, no només de l'esforç.

Força. Dues o tres sessions setmanals de força general (cucs, sentadilles, dominades o remades segons el que demanin les bases) amb progressió setmanal. La força és la base que protegeix les altres dues dimensions: amb poc tren inferior i mitjà, la cursa i els salts empitjoren i apareixen les lesions.

Resistència. Tres sessions setmanals barrejant carrera llarga a ritme còmode i intervals (per exemple, 4×4 minuts ràpids amb recuperació). La resistència és la que més triga a millorar: comença com a mínim tres mesos abans de la data prevista de la prova.

Els quatre errors que fan perdre la fase física

1. Entrenar només el que t'agrada. Tothom té una dimensió còmoda; el tribunal avaluja les tres. Si la teva feble és la cursa, aquesta és la que té la sessió extra a la setmana.
2. Arribar al límit cada dia. La millora passa durant el descans. Sobreentrenar és la via ràpida a una lesió que et treu de la convocatòria.
3. No mesurar-te. Si no cronometres cada dues setmanes, no saps si l'entrenament funciona ni si arribaràs a la marca mínima el dia de la prova.
4. Deixar la física per a després del temari. La resistència triga mesos. Si el temari és l'edifici, la física és el fonament: es construeixen alhora.